20 i 21 de juliol de 2010

20/08/2010


Nit molt tranquil•la i sobretot fresqueta, ens hem tingut que tapar amb edredó.

Esmorzar a la casa del davant, que són els mateixos amos.

Agafem la moto i anem a buscar el telefèric de MUTTERS fins MUTTEREALM, situat a la cota 1608, una vegada allà pugem caminant camp a través fins BIRGITZKOPFL situat a la cota 2098, que és el cap d’amunt d’unes pistes d’esquiar.

Pujada dura en la que ens trobem vaques, i caminem 4 hores. Descansem i ens refresquem al refugi que hi ha a dalt, com sempre vistes espectaculars. Baixada fins a MUTTEREALM per un altre costat d’on hem pujat, allà mengem “no se què” però bo. Si de sortida haguéssim intentat pujar al refugi per on hem baixat, possiblement no haguéssim arribat a fer el cim, entre altres coses per que les vistes i el camí no acompanyava.

Després de dinar baixem caminant fins a MUTTERS, triguem 1 ¼ hora i a les 16:00 h sortim cap a INNSBRUCK on passegem per el centre i visitem EL TEJADILLO D’OR, LA TORRA DE LA CIUTAT i tot el centre, el carrer principal FRIEDRICH STRASSE, LA COLUMNA DE SANTA ANA i també tota la part antiga.

Després anem a veure el poble de IGLS i el poble de NATTERS que està al costat i unit al de MUTTERS, després anem a veure el poble de KREITH, que està integrat al de MUTTERS i una mica més amunt.

Es curiós, KREITH, que té 6 ó 7 cases té la seva pròpia estació de tren, el seu propi parc de bombers i això que està integrat a MUTTERS, que també té el seu propi parc de bombers i NATTERS, que està unit amb MUTTERS, també té el seu propi parc de bombers. Un exemple per la resta de Europa, bé en general i com a comentari puntual, s’ha d’aprendre molt i molt dels suissos i del austríacs.

Anem a l’apartament a dutxant-nos, que realment ho necessitem, sopem una mica de fruita i a dormir.

21/07/2010

Ens aixequem a les 7:00 h, esmorzem i sortim direcció LANDECK, carretera direcció MALLES per entrar a ITÀLIA. Parem a esmorzar a PFUNDS, que és l’últim poble d’Àustria.

Srs i Sres. a partir d’ara ve lo bo, pujarem al PASSO DELLO STELVIO que és el port de muntanya que uneix SUISSA amb ITÀLIA, on hi ha unes pistes d’esquiar que només obren a l’estiu perquè a l’hivern hi ha molta neu. La pujada es fa per una carretera estreta amb no sé quantes corbes, però deu haver al menys 50 corbes “paella”, però no les paelles que coneixem nosaltres que donen una volta en rodó, sinó que una mica de recta i un gir de 360 graus brusc, de cop i en pujada, sense veure el que et ve per dalt. La Gemma havia d’anar vigilant si venia algú per dalt, obrir-me pel carril contrari i intentar, sense caure, entrar pel carril bo, que casi sempre era impossible. Sort que hem anat aviat i els cotxes que baixaven eren pocs, si no haguéssim patit més.

A part de tot això, PASSO DELLO STELVIO és un port de muntanya tradicional per pujar i punt de reunió de tot tipus de vehicles, cotxes esportius, cotxes clàssics, bicicletes (increïble la gent que puja en bicicleta i més increïble encara és que tots hi arriben) i sobretot de motos. El més fotut de tot és que pugen tot tipus d’elements, els que pugen en pla de turisme i amb precaució, els que pugen fen carreres amb altres vehicle, els que van a “fardar” de vehicle, els imprudents i tot això barrejat os podeu imaginar amb el resultat que ens vam trobar.

PASSO DELLO STELVIO està a 2.757 metres d’alçada i a dalt una gran quantitat de vehicles ens trobem, les vistes excel•lents, la temperatura ideal. Decidim dinar allà en una terrassa, pizza, bona i barata, passegem una mica per les botigues i comprem uns records, m’agradaria tornar, encara que fent una petita combinació de moto i esquí ohhhhhhhh!!! ideal no?

Sortim direcció BORMIO i SANTA CATALINA DE VALFURVA, passant pel PASSO DI GAVIA, cota 1.621 metres, també amb glaciars i molt bones vistes i al baixar ja va ser la “monda lironda”, i precisament no de diversió, sinó de perillós, resulta que es tracta d’una carretera molt estreta, sense balles de protecció, amb precipicis, amb paelles i els cotxes que pujaven, alguns ho feien una mica ràpid, la veritat vaig tenir una mica de por, considero aquesta carretera molt perillosa, sí, encara més que la pujada del PASSO DELLO STELVIO.

Arribem a PONTE DI LEGNO, allà agafem pel PASSO DE TONALE fins DIMARO on agafem una habitació per dormir.

Sopem en un restaurant que l’amo era el mateix que el del albergo i era un especialista en bufar.