Ens despertem a les 7:00 h del matí, durant la nit no ha fet molta calor, s’ha pogut suportar bastant bé. Vaig a buscar la moto al garatge i esmorzem, carreguem la moto i sortim cap a LUGANO, arribada a LUGANO a les 9:00 h, en la direcció d’un carrer m’embolico una mica en agafar el carril de tombar, em salto una continua i em passo una mica el semàfor vermell, això és lleig, molt lleig, ja ho sé, no fa falta que ho pensis, es per això que em para la policia, imaginat, estic en una ciutat suïssa incomplint les normes de circul•lació, BUFFFFFF!!!, que malament. Bé, la policia es posa al costat de la moto i ens diu que la seguim, més endavant para i amb una mica de mala llet, quan intento demanar disculpes, em diu que no valen disculpes. Li fa treure el casc a la Gemma i em demana la meva documentació i la de la moto. Casualment m’havia deixat la documentació original i portava la de sempre, una fotocòpia compulsada pel departament (Bombers), la policia no entenia el segell de compulsa i va preguntar que era, li vaig comentar que era bomber i que la compulsa era del departament. En aquell moment va intervenir el seu company que era un policia (per confirmar que els homes no tenen tanta mala llet) que parlava una mica l’espanyol i l’hi va fer més explicacions, en resum que en aquell moment ha canviat totalment la situació i ens ha dit que anéssim amb compte i si havíem comprat el peatge per l’autopista, em dit que no, que el pensàvem comprar tot seguit i ens va deixar anar, ufff!! quina sort hem tingut !!, el que fa ser bomber.
Donem una volta per LUGANO on es celebra una concentració de Harley Davidson, no hi ha moltes donat que estan fen activitats i ho estan preparant tot per la tarda.
Canviem 200 € a francs suissos en LUGANO i ens donen 266 Fs, al canvi està a 1,3.
Sortim en direcció SAN GOTARDO per l’autopista i parem abans de entrar en el túnel, ens han dit que té molts kilòmetres i dintre fa molta calor, es veritat, té una llargada de 17 km i dintre hem estat fins a 39 graus, molta calor.
Tant a l’entrada pel costat que ho hem fet com a l’altre hi ha uns semàfors que regulen l’entrada al túnel, a fi de que la concentració de vehicles dintre sigui el més lleugera possible. Nosaltres pel costat que hem entrat no hem trobat molta cua, però per l’altra entrada, per anar de nord a sud, hi ha una cua impressionant.
Sortint de SAN GOTARDO passem per WASSEN, el port de muntanya de SUSTENPASS, fantàstic , es on comença l’espectacle dels ALPS, genial, un veritable circ.
Parem a dinar en un poble petit INNERTKIRTHEN, el menjar molt bo i abundant, només hem demanat un plat de costella de porc amb bolets i amanida i costella de porc arrebossada amb patates, pastanaga i albergínia.
Torna a fer molta calor i això que en el port de muntanya la temperatura ha estat molt fresqueta.
Una vegada hem menjat ens estirem una mica en la herba que hi ha al voltant del restaurant i una mica més tard sortim direcció INNTERLAKEN on arribem a les 15:30 h.
Ens donem una dutxa i donem una volta per INNTERLAKEN, anem a informació i turisme a demanar informació de les coses que es poden fer i per anar al JUNGFRAU i comprem fruita i galetes.
Sopem en un bufett a base d’amanida i al sortir ens cau una turmenta d’aigua que no ens deixa anar a l’hotel, ens hem d’esperar que pari de ploure, anem a l’hotel on arribem a les 20:00 h.
17/07/2010
Abans de oblidar-ho, si algú llegeix aquest diari i va a INNTERLAKEN, que intenti no reservar habitació a l’hotel ALPINA, no per que estigui brut ni tot això, sinó per que és molt antic i també s’ha de compartir el lavabo i la dutxa, encara que hi ha un rentamans dintre de l’habitació, això si hi ha ascensor que és molt important per pujar les maletes de la moto.
Ens aixequem a les 8:00 h, ha estat plovent tota la nit, l’esmorzar està inclòs al preu de l’hotel, agafem pa i tomàquet per fer una mica de pa amb tomàquet amb formatge o embotit. Ai!! però si no són tomàquets, són ous durs que tenen la closca de color vermell. Bé, agafem pa igual i fem pa amb mantega i el formatge que vàrem comprar ahir. Ah!!! i també agafem els ous de color vermell.
Anem en moto fins les cascades de TRÜMMELBACH que es troben a 20 km de INNTERLAKEN direcció MÜRREN, impressionant. Es puja amb un cremallera a dalt d’una muntanya i una vegada a dalt es puja caminant per unes escales que et porten a la part de més amunt de la muntanya on es pot veure el camí que ha anat fent l’aigua durant els milers anys, aigua que ve del desglaç de la neu de les muntanyes. El cabal d’aigua que passa per la cascada es de 20.000 l/segon uff!! una barbaritat i això que no és un pas molt gran, mireu, mireu les fotografies.
Desprès anem a STECHELBERG, on surt un cabina cap a MÜRREN que es un poble petit on hi ha unes pistes d’esquí, bé, allà tots el pobles tenen les seves pròpies pistes d’esquí amb els seus propis remuntadors. Des de MÜRREN surten innumerables excursions que es poden fer caminant o
amb bicicleta cap a altres pobles i que quan arribes pots tornar una altra vegada de la mateixa manera que has anat, o amb trenet (per que els trens arriben a tot arreu) o anar cap altre lloc també amb el mitjà de transport que vulguis, nosaltres anem a WINTEREGG per un camí que passa pel costat de la via del trenet, total una hora caminant d’anada i una altra més de tornada, molt bé tot i molt net.
A l’arribar a MÜRREN dinem en un banc que hi ha en el camí a base de formatges, els ous aquells que eren vermells i fruita.
Es curiós, ja he insinuat alguna cosa abans però mirant els mapes de la zona podem veure que tots el pobles estan enllaçats per tren.
En general tot tipus de transport és molt car, però en contrapartida n’hi ha molt i està tot molt ben comunicat.
A les 15:00 h baixem de MÜRREN i oh!! cosa rara, sens posa a ploure, hem de parar una estona en el poble de LAUTERBRUNNEN i esperar que pari de ploure. Caminem una mica pel poble que per variar és molt maco i comprem fruita, quan para de ploure tornem cap a l’hotel que arribem a les 17:00 h.
Per sopar anem caminant a una pizzeria que està en el poble del costat i que hi ha una bona caminada i oh!! un altra vegada se’ns posa a ploure, tornem i decidim anar a sopar a l’hotel. Senyors, la vam endevinar, demanem una fondue de formatge, que per cert està molt bona i barata i a dormir que hem caminat molt i estem cansats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario