25, 26 i 27 de juliol de 2010

25/07/2010


Ens aixequem i esmorzar a l’hotel que està inclòs. Avui tenim previst anar a PISA però no en moto, anirem en tren, és una hora de tren i tenim l'estació a prop de l’hotel.

Anem a l’estació i després d’esperar una hora surt el tren direcció PISA on arribem a les 12:30 h, caminem durant 15 minuts des de l’estació fins LA TORRE i LA CATEDRAL que està tot totalment restaurada, està molt maca.

Al tornar ens fiquem per casualitat per un carreró i arribem a la PIAZZA DELLE VETTOVAGLIE i entenem que és la plaça del mercat encara que sigui diumenge i estigui tot tancat i ens trobem una parada on fan menjars als estil de FLORÈNCIA, sense dubtar ens assentem i mengem, també molt bé, es veu que a ITÀLIA hi ha aquesta costum, mengem espaguetis amb cloïsses i musclos, rosbeef i de postres síndria i cuore de xocolata, per beure cervesa.

Tornem al tren que ve amb retard i fa molta, molta calor, arribem a l’hotel, dutxa i sortim a sopar que també ho fem en un pizzeria a porcions.

26/07/2010

Esmorzar i preparació de maletes perquè avui ja anem a LIVORNO a buscar el vaixell de tornada, s’ha de posar tot molt bé ja que tenim més coses, hem hagut de comprar una bossa per posar a sobre de la maleta del darrera i organitzar-ho tot molt bé per no obrir cap maleta al vaixell, és a dir hem d’agafar la roba per poder canviant-se.

Avui es dia d’espera, sempre passa, anem a visitar coses que encara ens han quedat pendents i comprem un rellotge per l’Oriol Larrotcha.

Mengem, com no, al mercat central, igual que l’altre dia i també molt bé. Quan acabem de menjar anem a l’hotel a canviar-nos, ens han guardat les maletes i ens canviem, vaig a buscar la moto, pago, carreguem la moto i sortim direcció LIVORNO, arribem a LIVORNO a les 17:00 h, el port està una mica lluny de la ciutat i primer anem al port a treure les targes d’embarc i després anem a visitar una mica LIVORNO, visitem la zona de platges, bé no tenen platges, tenen roques i passarel•les, prenem un gelat al passeig.

A les 20:30 ens anem cap el port per embarcar, sopem fruita i quan embarcarem, mirarem si hi ha un camarot buit per passar la nit, donat que no hi havia quan vam comprar el bitllet.

A l’embarcar ens diuen que sí que hi ha lliures i agafem un, ens costa 190 €, però val la pena.

27/07/2010

Hem dormit bé, menys mal que hem trobat camarot per que GRIMALDI no té espais reservat (butaques) per dormir, és a dir et ven un producte que no té espais reservats i després et tens que espavilar com pots dormint a la discoteca, al menjador, etc...

Esmorzem, molt car, fa mala mar, malament per mi que no ho tinc clar i decideixo tornar al camarot a dormir, al menys si dormo no notaré rés. Efectivament, dormim, sí, la Gemma també ha vingut a dormir, una mica més tard que jo però ha vingut, fins la 14:00 h i ens desperta, una veu que ens diu que estan a punt de tancar el restaurant, ràpid, ràpid anem a dinar i per la tarda parlem amb uns motards de VALÈNCIA.

Arriben al port de BARCELONA a les 20:15 h i fi del viatge i cap a casa.

22, 23 i 24 de juliol de 2010

22/07/2010


Avui dormim una mica més per descansar una mica de tota l’aventura d’ahir i ens ho prenem amb una mica de calma.

Sortim a les 10:00 h direcció PINZOLO on passegem i recordem la vegada que vàrem anar per la participació de l’Aida en la TOPOLINO a l’any 2003. Després anem a MADONNA DE CAMPIGGO, donem una volta pel poble i el seu carrer principal on comprem el bastó típic de cada viatge, ens estirem una mica a la gespa que hi ha davant del llac i ens mengem una potent amanida en el restaurant del llac.

Al tornar ens passem per les TERMES DE ROBBI, està tancat però a part d’això l’entrada val 50 €, robatori a mà armada, decidim no esperar donat que són molt petites i feia poc vàrem anar al Pirineu. Anem a descansar a un parc que hi ha a la vora de les termes.

Retornem a DIMARO i prenem un refresc a la terrassa de l’hotel, ja he dit al principi que aquest dia ens ho preníem en molta tranquil•litat.

Sopar també al restaurant del propietari del albergo, sí, aquell que bufava.

23/08/2010

Avui també sortim tard perquè es suposa que avui també és un dia de relax però ummmmmmmmmmmmmmmm!!!, hi ha uns núvols amenaçadors, perquè no marxem i avancem camí per demà?, l’endemà hem de fer molt kilòmetres, són les 10:00 h i podem deixar l’habitació abans de les 12:00 h, donem mitja volta i anem a l’hotel a recollir-ho tot, fer maletes i marxar.

Anem direcció CIS, després TRENTO i RIVA DEL GARDA, arribem a les 13:00 h a LIMONE on parem a descansar, prenem un refresc i passegem pel poble, molt turístic i car, les vistes del llac molt maques.

Sortim de LIMONE i ens agafa una turmenta que només ens dona temps a parar en un passadís cobert d’un restaurant tancat i abandonat, a l’estona, quan para de ploure, reiniciem la marxa i als 2 ó 3 kilòmetres també només ens dona temps per parar en un aparcament de la carretera d’un poble que es diu FASANO DI GARDONE RIVIERA on hi ha un restaurant que es diu TOURING on, sense altre opció ens quedem a dinar, plou i fa vent d’una manera bàrbara, para i es torna a posar, torna a parar i es torna a posar. Mengem molt bé un peix que es pesca al mateix llac, molt bo. Esperem que pari de ploure i continuem la marxa cap a l’autopista direcció VENEZIA i abans d’arribar a VERONA s’ha d’enllaçar un altre autopista direcció MODENA, després cap a BOLOGNA, sortim de l’autopista i busquem lloc per dormir, són les 20:00 h, parem a RIGHETTI, dutxa, sopar en el mateix albergo a base d’espaguetis i a dormir.

Sort que hem sortit abans perquè sinó no ens hagués donat temps de fer-ho tot en un dia.

24/08/2010

Esmorzem i marxem tranquils, ens queda poc per arribar a FLORÈNCIA, optem per no anar per l’autopista i ho fem per una carretera de corbes, un 50 Km i arribem a FLORÈNCIA aproximadament a les 12:00 h, al entrar li preguntem a un noi com arribar al hotel, ens diu que està complicat i lluny, ens indica que continuem recte fins a un punt i allà tornem a preguntar, així ho fem i li preguntem a un parell de nois que anaven a agafar una moto, després de dir que era molt complicat i que la zona era molt cèntrica i que hi havia molta circul•lació, decideixen acompanyar-nos ells mateixos i molt bé, ens han acompanyat fins a la porta de l’hotel, i això que no estàvem allà a prop, de no ser per ells jo crec que encara estaríem donant voltes per trobar l’hotel.

L’hotel es diu ARTI &HOTEL, està totalment al centre de FLORÈNCIA i està molt bé, és nou i té poques habitacions, ens indiquem com arribar al aparcament de l’hotel, bé, és una aparcament públic que té conveni amb l’hotel, la veritat és que no hi ha gaires aparcaments pel centre i ja vam buscar un hotel amb aparcament, ens cobren 15 €/dia, val la pena perquè els aparcament de motos al carrer són molt bruts, estan amuntonades i no sabem la seguretat que pot haver, bé, estem a Itàlia, seguretat no gaire.

Ens dutxem, ens canviem i anem a donar una volta pel “mercadillo” que hi ha per la zona centre i al buscar per dinar ens fiquem al mercat central (mercat de mercat de menjar) i veiem que hi ha una parada que venen menjar i al costat tenen unes taules per menjar, la pinta que fa és excel•lent i ens quedem a dinar allà sense cap dubte, mengem una amanida grega, macarrons al pesto i una plat de rosbeef, vi, aigua i pa,

sort que hem demanat un plat de cada perquè en posem amb abundància i tot exquisit, sobretot el rosbeef, i molt barat, 18 €. Ens recorda el viatge que vam fer amb el Juanma i la Julia a Costa Rica on vam fer el mateix al mercat de San José de Costa Rica i també ens va agradar molt.

Després de dinar seguim visitant FLORÈNCIA i anem de rebaixes, sí, de rebaixes, cosa rara que en Jordi estigui de viatge i no vagi de rebaixes. Mengem un gelat i anem a l’hotel, després de caminar tot el dia i la calor que fa, una dutxa ens anirà be.

Sopem a la PLAÇA DEL DUOMO en una pizzeria on venen pizzes a porcions i tenen unes taules al carrer, mentre veiem la gent i l’ambient.

20 i 21 de juliol de 2010

20/08/2010


Nit molt tranquil•la i sobretot fresqueta, ens hem tingut que tapar amb edredó.

Esmorzar a la casa del davant, que són els mateixos amos.

Agafem la moto i anem a buscar el telefèric de MUTTERS fins MUTTEREALM, situat a la cota 1608, una vegada allà pugem caminant camp a través fins BIRGITZKOPFL situat a la cota 2098, que és el cap d’amunt d’unes pistes d’esquiar.

Pujada dura en la que ens trobem vaques, i caminem 4 hores. Descansem i ens refresquem al refugi que hi ha a dalt, com sempre vistes espectaculars. Baixada fins a MUTTEREALM per un altre costat d’on hem pujat, allà mengem “no se què” però bo. Si de sortida haguéssim intentat pujar al refugi per on hem baixat, possiblement no haguéssim arribat a fer el cim, entre altres coses per que les vistes i el camí no acompanyava.

Després de dinar baixem caminant fins a MUTTERS, triguem 1 ¼ hora i a les 16:00 h sortim cap a INNSBRUCK on passegem per el centre i visitem EL TEJADILLO D’OR, LA TORRA DE LA CIUTAT i tot el centre, el carrer principal FRIEDRICH STRASSE, LA COLUMNA DE SANTA ANA i també tota la part antiga.

Després anem a veure el poble de IGLS i el poble de NATTERS que està al costat i unit al de MUTTERS, després anem a veure el poble de KREITH, que està integrat al de MUTTERS i una mica més amunt.

Es curiós, KREITH, que té 6 ó 7 cases té la seva pròpia estació de tren, el seu propi parc de bombers i això que està integrat a MUTTERS, que també té el seu propi parc de bombers i NATTERS, que està unit amb MUTTERS, també té el seu propi parc de bombers. Un exemple per la resta de Europa, bé en general i com a comentari puntual, s’ha d’aprendre molt i molt dels suissos i del austríacs.

Anem a l’apartament a dutxant-nos, que realment ho necessitem, sopem una mica de fruita i a dormir.

21/07/2010

Ens aixequem a les 7:00 h, esmorzem i sortim direcció LANDECK, carretera direcció MALLES per entrar a ITÀLIA. Parem a esmorzar a PFUNDS, que és l’últim poble d’Àustria.

Srs i Sres. a partir d’ara ve lo bo, pujarem al PASSO DELLO STELVIO que és el port de muntanya que uneix SUISSA amb ITÀLIA, on hi ha unes pistes d’esquiar que només obren a l’estiu perquè a l’hivern hi ha molta neu. La pujada es fa per una carretera estreta amb no sé quantes corbes, però deu haver al menys 50 corbes “paella”, però no les paelles que coneixem nosaltres que donen una volta en rodó, sinó que una mica de recta i un gir de 360 graus brusc, de cop i en pujada, sense veure el que et ve per dalt. La Gemma havia d’anar vigilant si venia algú per dalt, obrir-me pel carril contrari i intentar, sense caure, entrar pel carril bo, que casi sempre era impossible. Sort que hem anat aviat i els cotxes que baixaven eren pocs, si no haguéssim patit més.

A part de tot això, PASSO DELLO STELVIO és un port de muntanya tradicional per pujar i punt de reunió de tot tipus de vehicles, cotxes esportius, cotxes clàssics, bicicletes (increïble la gent que puja en bicicleta i més increïble encara és que tots hi arriben) i sobretot de motos. El més fotut de tot és que pugen tot tipus d’elements, els que pugen en pla de turisme i amb precaució, els que pugen fen carreres amb altres vehicle, els que van a “fardar” de vehicle, els imprudents i tot això barrejat os podeu imaginar amb el resultat que ens vam trobar.

PASSO DELLO STELVIO està a 2.757 metres d’alçada i a dalt una gran quantitat de vehicles ens trobem, les vistes excel•lents, la temperatura ideal. Decidim dinar allà en una terrassa, pizza, bona i barata, passegem una mica per les botigues i comprem uns records, m’agradaria tornar, encara que fent una petita combinació de moto i esquí ohhhhhhhh!!! ideal no?

Sortim direcció BORMIO i SANTA CATALINA DE VALFURVA, passant pel PASSO DI GAVIA, cota 1.621 metres, també amb glaciars i molt bones vistes i al baixar ja va ser la “monda lironda”, i precisament no de diversió, sinó de perillós, resulta que es tracta d’una carretera molt estreta, sense balles de protecció, amb precipicis, amb paelles i els cotxes que pujaven, alguns ho feien una mica ràpid, la veritat vaig tenir una mica de por, considero aquesta carretera molt perillosa, sí, encara més que la pujada del PASSO DELLO STELVIO.

Arribem a PONTE DI LEGNO, allà agafem pel PASSO DE TONALE fins DIMARO on agafem una habitació per dormir.

Sopem en un restaurant que l’amo era el mateix que el del albergo i era un especialista en bufar.

18 i 19 de juliol de 2010

18/07/2010


Em desperto a les 6 h i oh!! sorpresa, està totalment núvol, és un mal dia per pujar al JUNGFRAU. Dormim una mica més, fins la 7 h, segueix núvol, es igual, ens aixequem, dutxa i esmorzar, com sempre hi ha els tomàquets ai!! vull dir el ous vermells, ara la Gemma ja sap que els ous no son tomàquets, jejejeje. Segueix núvol, es un problema per que no sembla un bon dia per pujar al JUNGFRAU i demà ja marxem. Bé, decidim anar a provar sort, anem fins GRINDELWALD que és on surt el tren cap el JUNGFRAU. Preguntem a la taquilla i ens deixen veure la càmera instal•lada a dalt, bé, fa bon temps, un sol radiant.

Comprem els tiquets que serveixen per entrar a tot arreu a dalt, 240 € els dos, una mica car però s’ha de pujar al TOP DE EUROPE. Agafem el tren a les 7:55 h fins a KLEINE SCHEIDEGG, on es fa un canvi de tren, pugem al segon i aquest que ho va fent per quasi la paret i passant per túnels dintre de la roca, en el recorregut fa dues parades dintre d’un túnel que es baixa del tren i a través d’uns vidres es pot veure el paisatge que és espectacular. A les 9:25 h arribem a el TOP DE EUROPE (JUNGFRAU).

Pel camí ens expliquen, per cert molt bé, tot el que es pot fer i com s’ha de fer quan arribem a dalt.
- La zona groga que és un costat de la muntanya, tot són vistes, glaciars, la pujada al mirador, activitats i un camí que porta caminant durant 1 hora per la neu a un refugi.

- La zona blava que és l’altre costat, més vistes de glaciars, i el palau de gel.

- La zona vermella que és la zona de restaurants i botigues.

Comencem per la zona groga que és la que ens sembla més interessant, Fem la caminada per la neu, totalment pols, una hora i a pesar de que la temperatura és baixa s’arriba bastant suat. Arribem al refugi des de on es poden veure unes vistes impressionants, allà ja ens hem de tapar doncs l’aire és fred i suats com anem no agafem alguna cosa que no volem.

Evidentment tornem a les instal•lacions caminant i agafem un ascensor que, amb una velocitat vertiginosa, ens puja al mirador i des d’allà, si les vistes fins ara havien estat espectaculars, ara les superen, és la cota més alta on es pot anar.

Anem a la zona blava on també es pot sortir fora, també es pot anar caminant una mica però està tancat per que hi ha moltes esquerdes i és molt perillós. Des d’aquesta banda es veu millor el JUNGFRAU, i també es veuen altres glaciars.

Després anem al PALAU DE GEL, molt maco, hi ha tot d’estatuetes fetes amb gel i les parets agafen un color blavós increïble.

La zona vermella la fem una mica ràpid per que les botigues i els restaurants no ens interessen. Mengem el que portàvem i anem a agafar el tren per baixar.

Arribem a GRIENDELWALD a les 16:30 h, caminem una mica pel poble i anem a un mirador que hi ha sobre d’un turó, arribem a l’hotel a les 17:00 h, dutxa i berenar, estem cansats.

Per si no havíem caminat prou, anem a INNTERLAKEN caminant, a sopar a una pizzeria (RISTORANTE MERCATO), pizza i espaguetis, molt bo tot.

19/08/2010

Ens aixequen i esmorzem aviat i sortim a les 8:00 h direcció LUNGEN on hi ha un llac amb unes vistes extraordinàries, continuem cap a LUCERNA on visitem el centre i el pont de KAPPELBRÜCKE és el pont més llarg del món amb 200 metres de llargada, una antiguitat de 660 anys i es va cremar l’any 1993, tornant-lo a reconstruir el mateix any. A cadascun dels cavalls que formen la coberta hi ha una pintura, amb un total de 112, que van estar destruïdes en l’incendi.

Molta educació, com anècdota, quan vàrem anar a la moto per anar al nostre proper destí, no sabíem com sortir de la ciutat i només en la acció d’obrir el mapa un senyor amb una Harley es va parar i ens va venir a demanar si necessitàvem ajuda, ens va indicar perfectament com sortir de LUCERNA.

Continuem direcció ZUG, on també hi ha unes vistes extraordinàries del llac.

Continuem cap a LIECHTENSTEIN concretament a la seva capital VADUZ, on passegem pel centre, fa molta calor, i el que ens condiciona més a patir calor és anar vestits de motoristes.

Entrem a AUSTRIA per la frontera de FELDKIRCH i seguim per l’autopista fins a BLUDENZ on parem a dinar, a les 14:00 h, en un restaurant que hi ha la fàbrica de cervesa FOHRENBURGER. El dinar molt bo.

Sortim direcció INNSBRUCK, casi tot per autopista i arribem a INNSBRUCK a les 17:30 h, parem a demanar informació per dormir i llocs per visitar a una oficina d’informació que hi ha a l’autopista mateix abans d’entrar a INNSBRUCK. Allà només ens poden donar informació de llocs per dormir i ens reserven lloc en una pensió dins de la ciutat (168 € per dos nits), diuen que cadascun dels poblets tenen la seva pròpia oficina d’informació. Com que no ens ha convençut el lloc per dormir, no per veure’l, que no l’hem vist, sinó per que està dins de la ciutat i el que volem és anar a dormir en un poblet que estigui en la muntanya, anem a buscar un poblet que es diu MUTTERS, trobem un apartament sencer per nosaltres sols amb una gent molt cordial, 62 €/dia amb esmorzar inclòs. Sopem una pizza en una pizzeria de MUTTERS, també molt bona.

16 de juliol de 2010

16/07/2010


Ens despertem a les 7:00 h del matí, durant la nit no ha fet molta calor, s’ha pogut suportar bastant bé. Vaig a buscar la moto al garatge i esmorzem, carreguem la moto i sortim cap a LUGANO, arribada a LUGANO a les 9:00 h, en la direcció d’un carrer m’embolico una mica en agafar el carril de tombar, em salto una continua i em passo una mica el semàfor vermell, això és lleig, molt lleig, ja ho sé, no fa falta que ho pensis, es per això que em para la policia, imaginat, estic en una ciutat suïssa incomplint les normes de circul•lació, BUFFFFFF!!!, que malament. Bé, la policia es posa al costat de la moto i ens diu que la seguim, més endavant para i amb una mica de mala llet, quan intento demanar disculpes, em diu que no valen disculpes. Li fa treure el casc a la Gemma i em demana la meva documentació i la de la moto. Casualment m’havia deixat la documentació original i portava la de sempre, una fotocòpia compulsada pel departament (Bombers), la policia no entenia el segell de compulsa i va preguntar que era, li vaig comentar que era bomber i que la compulsa era del departament. En aquell moment va intervenir el seu company que era un policia (per confirmar que els homes no tenen tanta mala llet) que parlava una mica l’espanyol i l’hi va fer més explicacions, en resum que en aquell moment ha canviat totalment la situació i ens ha dit que anéssim amb compte i si havíem comprat el peatge per l’autopista, em dit que no, que el pensàvem comprar tot seguit i ens va deixar anar, ufff!! quina sort hem tingut !!, el que fa ser bomber.

Donem una volta per LUGANO on es celebra una concentració de Harley Davidson, no hi ha moltes donat que estan fen activitats i ho estan preparant tot per la tarda.

Canviem 200 € a francs suissos en LUGANO i ens donen 266 Fs, al canvi està a 1,3.

Sortim en direcció SAN GOTARDO per l’autopista i parem abans de entrar en el túnel, ens han dit que té molts kilòmetres i dintre fa molta calor, es veritat, té una llargada de 17 km i dintre hem estat fins a 39 graus, molta calor.

Tant a l’entrada pel costat que ho hem fet com a l’altre hi ha uns semàfors que regulen l’entrada al túnel, a fi de que la concentració de vehicles dintre sigui el més lleugera possible. Nosaltres pel costat que hem entrat no hem trobat molta cua, però per l’altra entrada, per anar de nord a sud, hi ha una cua impressionant.

Sortint de SAN GOTARDO passem per WASSEN, el port de muntanya de SUSTENPASS, fantàstic , es on comença l’espectacle dels ALPS, genial, un veritable circ.

Parem a dinar en un poble petit INNERTKIRTHEN, el menjar molt bo i abundant, només hem demanat un plat de costella de porc amb bolets i amanida i costella de porc arrebossada amb patates, pastanaga i albergínia.

Torna a fer molta calor i això que en el port de muntanya la temperatura ha estat molt fresqueta.

Una vegada hem menjat ens estirem una mica en la herba que hi ha al voltant del restaurant i una mica més tard sortim direcció INNTERLAKEN on arribem a les 15:30 h.

Ens donem una dutxa i donem una volta per INNTERLAKEN, anem a informació i turisme a demanar informació de les coses que es poden fer i per anar al JUNGFRAU i comprem fruita i galetes.

Sopem en un bufett a base d’amanida i al sortir ens cau una turmenta d’aigua que no ens deixa anar a l’hotel, ens hem d’esperar que pari de ploure, anem a l’hotel on arribem a les 20:00 h.

17/07/2010

Abans de oblidar-ho, si algú llegeix aquest diari i va a INNTERLAKEN, que intenti no reservar habitació a l’hotel ALPINA, no per que estigui brut ni tot això, sinó per que és molt antic i també s’ha de compartir el lavabo i la dutxa, encara que hi ha un rentamans dintre de l’habitació, això si hi ha ascensor que és molt important per pujar les maletes de la moto.

Ens aixequem a les 8:00 h, ha estat plovent tota la nit, l’esmorzar està inclòs al preu de l’hotel, agafem pa i tomàquet per fer una mica de pa amb tomàquet amb formatge o embotit. Ai!! però si no són tomàquets, són ous durs que tenen la closca de color vermell. Bé, agafem pa igual i fem pa amb mantega i el formatge que vàrem comprar ahir. Ah!!! i també agafem els ous de color vermell.

Anem en moto fins les cascades de TRÜMMELBACH que es troben a 20 km de INNTERLAKEN direcció MÜRREN, impressionant. Es puja amb un cremallera a dalt d’una muntanya i una vegada a dalt es puja caminant per unes escales que et porten a la part de més amunt de la muntanya on es pot veure el camí que ha anat fent l’aigua durant els milers anys, aigua que ve del desglaç de la neu de les muntanyes. El cabal d’aigua que passa per la cascada es de 20.000 l/segon uff!! una barbaritat i això que no és un pas molt gran, mireu, mireu les fotografies.

Desprès anem a STECHELBERG, on surt un cabina cap a MÜRREN que es un poble petit on hi ha unes pistes d’esquí, bé, allà tots el pobles tenen les seves pròpies pistes d’esquí amb els seus propis remuntadors. Des de MÜRREN surten innumerables excursions que es poden fer caminant o

amb bicicleta cap a altres pobles i que quan arribes pots tornar una altra vegada de la mateixa manera que has anat, o amb trenet (per que els trens arriben a tot arreu) o anar cap altre lloc també amb el mitjà de transport que vulguis, nosaltres anem a WINTEREGG per un camí que passa pel costat de la via del trenet, total una hora caminant d’anada i una altra més de tornada, molt bé tot i molt net.

A l’arribar a MÜRREN dinem en un banc que hi ha en el camí a base de formatges, els ous aquells que eren vermells i fruita.

Es curiós, ja he insinuat alguna cosa abans però mirant els mapes de la zona podem veure que tots el pobles estan enllaçats per tren.

En general tot tipus de transport és molt car, però en contrapartida n’hi ha molt i està tot molt ben comunicat.

A les 15:00 h baixem de MÜRREN i oh!! cosa rara, sens posa a ploure, hem de parar una estona en el poble de LAUTERBRUNNEN i esperar que pari de ploure. Caminem una mica pel poble que per variar és molt maco i comprem fruita, quan para de ploure tornem cap a l’hotel que arribem a les 17:00 h.

Per sopar anem caminant a una pizzeria que està en el poble del costat i que hi ha una bona caminada i oh!! un altra vegada se’ns posa a ploure, tornem i decidim anar a sopar a l’hotel. Senyors, la vam endevinar, demanem una fondue de formatge, que per cert està molt bona i barata i a dormir que hem caminat molt i estem cansats.

14 i 15 de juliol de 2010

14/07/2010


Començament del viatge, sortida de casa a les 12:30 hores amb direcció al port de BCN, arribada al port i es comença l’embarcament a les 13:30 h, ens trobem unes quantes motos que van a fer diferent rutes per Itàlia o Europa i també moltes Harleys que van a una concentració de Harley Davidson que es fa a LUGANO el 16 i 17 de juliol.

Ens instal•lem al camarot i ens posem a prendre el sol en unes tumbones situades en la coberta del vaixell, la veritat es que fa molta calor i respecte a la piscina que diuen que hi ha al vaixell, sí que hi ha una, però buida d’aigua, sort que hi ha unes dutxes que ens permeten refrescar-nos de tant en tant.

Ens trobem en aquest viatge fins a GÈNOVA que un percentatge molt elevat de passatgers eren moros, la gran majoria camioners, donat que es un vaixell que ha fet escala a BCN i ve de TÀNGER. La veritat es que van fer una invasió del vaixell i ho van deixar tot molt brut.

En el vaixell qualsevol consumició que facis és molt cara. Ens prenem una Coca-cola , anem a sopar i a dormir.

15/07/2010

Bon dia pel matí. L’hora prevista d’arribada a GÈNOVA són les 9:15 h. Esmorzar en el vaixell gentilesa de la companyia propietària del vaixell, ahir a la nit quan vàrem anar a sopar ens van donar un val per l’esmorzar d’avui, un cruassant i un cafè/té.

Arribada a GÈNOVA a les 9:30 h, desembarcament desastrós i molta, molta calor, ens han dit que ens preparéssim una bona estona abans i esperéssim al bar, suposo que per que consumíssim, han trigat molt a donar l’ordre per desembarcar i entre la calor i la pudor ha estat una mica dramàtic.

Quan ens deixen baixar cap a les motos i una vegada posat tot al seu lloc, sortim sense pensar-ho cap a MILAN on arribem a les 12:30 h i busquem un garatge per guardar la moto.

Fa una calor que no es pot imaginar i empitjora més per anar vestits amb la roba de moto. Visitem el DUOMO (CATEDRAL), i les galeries del DUOMO, repeteixo, molta i molta calor, encara més que abans.

Busquem sense dubtar-ho ni un moment un restaurant amb aire condicionat en la zona centre on mengem pizza i amanida i per suposat una cervesa molt freda , molt bo tot.

Després de dinar anem directes cap al garatge on hem deixat la moto per sortir en direcció al llac COMO.

Sortir de MILAN ha estat una gran odissea, primer per la calor, que en fa molta, i segon per que la gent no té ni idea de indicar com sortir.

Arribem a COMO a les 16:00 h on segueix fent molta calor a més de molta humitat, no es suporta, ens sobra la roba de moto.

Seguim en direcció MENAGGIO, la carretera ja canvia, hi ha revolts i es passa por pobles molt macos encara que la calor persisteix. Arribem a MENAGGIO a les 18:30 h amb tota la roba totalment mullada de suor i busquem l’hotel del LAG, allà està, ràpid, ràpid, anem a canviar-nos i refrescar-nos. Agafem l’habitació i sense pensar-ho ens dutxem. L’hotel es nou, l’únic inconvenient es que, i sembla que es costum en la zona, els serveis són compartits amb la resta d’habitacions, no obstant està molt net tot.

Anem a guardar la moto al garatge de l’Hotel que està molt a prop, donem una volta pel passeig que hi ha al voltant del llac i prenem una cervesa a la terrassa de l’hotel, davant del llac.

Jo segueixo suant sense parar, no em baixa la temperatura del cos, segurament he tingut un cop de calor, s’han de buscar solucions i remeis ràpids i eficients, me’n vaig a l’habitació, m’omplo la banyera d’aigua freda i en fico durant una bona estona. Solucionat, quedo fresc com un glaçó. La Gemma s’ha quedat esperant-me a la terrassa de l’hotel prenent una cervesa.

No se si ha estat per la calor però no tenim gana, per sopar ens mengem una amanida en la mateixa terrassa on la temperatura ja a baixat degut a la proximitat del llac. Estem cansats i anem a dormir.

Preparatius

ESTIU 2010, ALPS SUISSOS, AUSTRÍACS I ITALIANS EN MOTO


El cas va ser el següent, faltaven pocs dies per les vacances i no teníem rés decidit i el que era més greu no sabíem on anar. Se’ns va passar pel cap el fer una volteta en moto, donat que encara no havíem fet cap viatge en moto des de feia molt de temps i teníem una moto molt maca i gran per fer un viatge. Pocs dies abans del començament de les meves vacances vàrem començar a fer una ruta que consistia en fer els ALPS SUISSOS, AUSTRÍACS I ITALIANS.

La ruta consistiria en anar fins a Itàlia en vaixell i a la tornada també , això era per estalviar el cansament i la calorada d’anar fins el peu dels Alps en moto, una vegada fet el viatge crec que va ser una bona decisió.

Quatre dies abans vàrem fer la reserva del vaixell que ens portaria a Gènova, reserva amb camarot i de la tornada des de LIVORNO, reserva que, per no trobar lloc, es va fer sense camarot. També vàrem reservar hotels als llocs on vam creure que les possibilitats de trobar lloc podia ser més difícil, com és a MENAGGIO, INNTERLAKEN i FLORÈNCIA.

Tot tenint això fet i preparades totes les coses com roba, estris de moto, ubicar-ho tot a la moto, que per cert hi va cabre tot, va arribar el dia de marxar.